quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: de juny 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010_06_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Glaçat. Així es va quedar quan va escoltar la notícia per la ràdio. A taula, son pare va alçar el cap amb un gest interrogant, S'ha mort? Quan es va trobar assegut davant la pantalla en blanc, va decidir que escriuria el seu nom, josé saramago, així, en minúscules, perquè ell no era ningú i era tothom alhora. Aforismes del mes: maig 2010. Error mai, experiència sempre. Hola, què tal? Fals, no has girat la vista quan t'he saludat,. Esta últim...
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: d’agost 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010_08_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Allà estava. Com si la cosa no anara amb ell. Després d'una intensa nit de faena de la universitat (això d'”intensa” era una mentida que es deia a si mateix per tal de reconfortar-se) apurava l'últim cigarret abans d'anar a dormir. Les sis del matí, merda, demà m'he d'alçar a les nou . He tornat a caure en el mateix error! Total, diuen que això de caure dues vegades en la mateixa pedra és el que ens fa humans. Subscriure's a: Missatges (Atom).
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: Aurum
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2011/11/aurum.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. 14 nov. 2011. Per a Or (en? El cicle es repetia incessantment. Tornaven a portar-li una pedra, la polia, idolatrava l'or, se'n cansava i el venia. Cada volta que començava el procés, sentia una emoció més gran; com també era més gran la frustració que s'apoderava d'ell quan arribava la fi. Va passar la seua existència immers en aquesta espiral inexorable. Per què se'n cansava, de les pedres d'or verge? So much more human. We wish to be.
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: Just for the Sake of Poetry
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2011/11/just-for-sake-of-poetry.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. 18 nov. 2011. Just for the Sake of Poetry. 20 de novembre de 2011, 21:11. Nunca es tarde si la dicha es buena. Però no és el cas. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Visualitza el meu perfil complet. Just for the Sake of Poetry. Altres autors probablement incompresos. El borrombori de ca l'Escapçat. El calaix de les paraules mortes. La lluna menja prunes. Un nòmada a l'andana.
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: de novembre 2011
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2011_11_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. 18 nov. 2011. Just for the Sake of Poetry. 14 nov. 2011. Per a Or (en? El cicle es repetia incessantment. Tornaven a portar-li una pedra, la polia, idolatrava l'or, se'n cansava i el venia. Cada volta que començava el procés, sentia una emoció més gran; com també era més gran la frustració que s'apoderava d'ell quan arribava la fi. Va passar la seua existència immers en aquesta espiral inexorable. So much more human. We wish to be. El borrom...
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: de desembre 2011
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2011_12_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Desfet en la galàxia Zuckerberg, el cor vessa en un clic. Veig el futur disfressat en una estranya. L'amor vestit en un perfil. L'amor és un acte de sang. Però jo em dessagne. Projecció de la bellesa, reflexió; la pitjor manera de començar. Ara que ja no hi eres, tracte de traure trellat, aprenc a engolir la ràbia. He trobat una nova xica. Crec que ho podem aconseguir, sempre que es mantinga en la pantalla. I somriuré i aprendré a fingir.
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: de març 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010_03_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Com imagines, Meursault, l'altra vida? L'únic que necessite en l'altra vida és poder recordar esta. Es va llevar els guants blancs, va demanar al criat que li servís una copa de bourbon i va seure a la seua butaca habitual. El rellotge marcava poc més de les tres de la matinada. Bona hora, pensà. Ací té, senyor, com ha anat? Hola Com va tot? He vingut a demostrar-vos que la democràcia no funciona. Gaudiu:. Aforismes del mes: febrer 2010.
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: Aforismes del mes: maig 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010/06/aforismes-del-mes-maig-2010.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Aforismes del mes: maig 2010. El dia que em van abandonar (un de tants), vaig eixir al carrer i em vaig enfadar moltíssim perquè feia sol. Error mai, experiència sempre. La sèrie "Lost" és una perfecta metàfora de la vida: gaudix tot el que pugues del camí, perquè el final és una puta merda. Per què a les dones totes les coses que són menudetes els fan molta gràcia excepte UNA? 15 de juny de 2010, 23:55. Visualitza el meu perfil complet.
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: d’abril 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010_04_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. 25 abr. 2010. La tragèdia de viure. Vaig sentir un soroll que venia de la porta del bar. Un home, suorós i amb la camisa descordada, amb una aparença més bé penosa, havia fet una entrada tan triomfal que totes les persones (acompanyades o no) que prenien café havien deixat el que estaven fent i s'havien quedat mirant-lo. Era com una d'aquelles escenes de les pel·lícules americanes en què l'ex de la miss. Com podeu estar així? 20 abr. 2010.
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: de maig 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010_05_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Per a Or en Brut. Quan vas entrar en la meua vida. Vas omplir un buit que tenia. Quan te'n vas anar, però,. Vas deixar el buit encara més gran. Adreça Or en Brut. Aforismes del mes: abril 2010. Un poc tard SEMPRE és massa tard. Diuen que les oportunitats només apareixen una volta en la vida. Deuen ser les grans oportunitats, perquè d'oportunitats per a tocar-me els collons ja n'he tingut unes quantes (i les he aprofitades perfectament).
